El treball col.laboratiu entre docents com a estratègia per a la inclusió

Després de sis anys de compartir aula amb diferents mestres, he arribat a la conclusió que l’enriquiment que comporta la codocència va molt més enllà de l’esperat. En un inici, fa cert respecte cedir el teu lloc com a mestre únic a l’aula per compartir amb altres companys absolutament tot el que fa al disseny i implementació didàctica. He après moltíssim dels companys i companyes, he crescut com a docent i com a persona gràcies a ells, i de tot plegat crec que se n’han veneficiat els i les alumnes, que són els i les veritables protagonistes.

És per això, que ara pren més sentit que mai un article que vaig escriure al novembre del 2011 com a ressenya del llibre “Educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado” del professor Climent Giné. El torno a compartir en aquest blog, esperant que alguns dels docents que ja fan docència compartida s’hi sentin reflectits, i animant a les escoles que encara no ho fan a que ho posin en pràctica:

………………………….

El treball col.laboratiu entre docents com a estratègia per a la inclusió

(Article escrit el 19 de novembre de 2011, publicat a “Edutictac.com“)

1. Col.laboració, inclusió i especialització

L’educació inclusiva a les aules, requereix canvis metodològics importants. Actualment , hi ha factors que són especialment contraproduents pel canvi:

  • – L’especialització dels docents: que provoca delegació i fragmentació en el cos docent.
  • – El concepte que es té d’homogeneïtat en els grups d’alumnes: que exclou a aquells alumnes que no poden seguir el ritme.

La por a la diferència i la desconeixença d’una situació no habitual, provoca incomoditat i fa que gestionin les diferències sabers especialitzats paral·lels a la docència, que orienten la mirada molt centrada en la discapacitat i les dificultats, per sobre de les potencialitats inherents a tota persona.

S’ha de mirar les coses que uneixen els nens diferents entre ells per sobre de les receptes de tractament davant d’una diferència, per tal de:

  • – Estimular la curiositat.
  • – Incitar a l’apropament sense prejudicis.
  • – Afavorir la confiança en la pròpia capacitat dels docents per conèixer-los i educar-los amb els altres.

S’han de superar les perspectives centrades en l’individu per atendre a la capacitat de canvi dels sistemes els centres i els grups de professors, que són els autèntics generadors i sustentadors dels canvis educatius vers metodologies inclusives.

2. Flexibilitzant les fronteres entre els diferents professionals

La fragmentació i l’especialització fa que els docents esdevinguin dependents, creant inseguretat a l’hora d’educar alumnes “especials”. Reprimeix el seu sentit comú que els faria intervenir amb normalitat davant determinats comportaments disfuncionals a l’aula.

La utilitat del coneixement especialitzat radica en la col·laboració dels docents directament implicats amb els alumnes , amb la idea de generar estratègies i procediments que afavoreixi que tots els docents puguin acollir i educar a aquests alumnes “especials” juntament amb els altres. Aquesta col·laboració ha de fomentar el recolzament entre docents i potenciar la seva autonomia professional.

3. Col·laboració, organització i clima relacional

Les cultures que accepten la diversitat dels docents, es fonamenten en valors com el respecte, el compromís mutu i la solidaritat, amb una curiositat i interès latent vers les idees i coneixements dels altres. En aquestes cultures trobem, a més, trets molt característics:

  • – Relacions i comunicacions positives entre els docents.
  • – Actituds proactives que afavoreixen les relacions i la col.laboració en benefici de l’escola.
  • – Acceptació de les conflictes com oportunitats per créixer i contrastar punts de vista.
  • – Negociació constant en ambients de col·laboració i treball independents.

Però per aconseguir aquesta situació al centre escolar, calen determinades condicions de base:

  • – Un equip directiu amb implicació .
  • – Uns docents amb autoestima i confiança.
  • – Formació permanent per a la millora.
  • – Acceptació de les diferències personals i professionals.
  • – Contemplar currículums que tinguin en compte el respecte, l’empatia i la solidaritat entre alumnes i entre docents.
  • – Reconèixer i reparar les experiències d’exclusió i rebuig.

El centre ha procurar moments en els que es parla d’inclusió, i els docents analitzen les seves pràctiques per fer un seguiment del funcionament pedagògic i didàctic que estan portant a terme. Aquests espais de col·laboració entre docents fomenten el recolzament mutu i desenvolupa relacions significatives.

En definitiva, desenvolupar noves estructures escolars en les que els docents treballin eficaçment com a comunitat, dintre de cultures cooperatives d’aprenentatge en comú que es dinamitzen per millorar,requereix implicació i lideratge efectiu de l’equip directiu, introduint millores a nivell organitzatiu, a nivell relacional i en les polítiques de formació.

4. Dos professors a l’aula

És una pràctica relativament senzilla que afavoreix radicalment la inclusió i la col.laboració en el centre. A més , aquesta estratègia és un bon instrument per a la millora i el canvi educatiu, perquè permet emfatitzar els aspectes més rellevants i reals, el que succeeix a l’alula:

  • – Les relacions.
  • – els conflictes.
  • – L’eficàcia de les ajudes.
  • – La posada en comú de situacions d’ensenyança i alternatives de millora per atendre a la diversitat.

Les capacitats i actituds que recolzen la col.laboració positiva a l’aula entre dos docents son:

  • – Bilateralitat. Complementarietat. Autonomia.
  • – Corresponsabilitat.
  • – Actitud proactiva.
  • – Reconeixement de l’altre.
  • – Respecte i autonomia. Acceptació.
  • – Empatia i confiança.
  • – Indagació i creativitat.

També són molt importants les comunicacions que generin climes relacionals i de col·laboració positius:

  • – Expressar reconeixement.
  • – Agrair l’ajuda rebuda.
  • – Expressar el propi malestar sense ferir l’altre.
  • – Parlar dels problemes que han sorgit en el treball compartit.
  • – Davant d’un conflicte relacional, anteposar la recerca de solucions davant la de culpables.
  • – Gestionar les diferències comprensivament vers punt de trobada dels punts de vista.
  • – Positivar les converses parlant sempre en positiu i cercant millores possibles.

5. Quan el professor especialitzat entra a l’aula

Els professionals especialitzats que fan recolzament a l’aula, tenen una responsabilitat afegida en la relació amb la inclusió i la col·laboració, donat que se’ls reconeix:

  • – Major sensibilitat per a la tolerància i per generar relacions constructives i propostes de canvi possibles amb acompanyament.
  • – Major capacitat de generar complicitat entre docents.
  • – Valors, actituds i habilitats per crear climes de col·laboració i afavorir la construcció de relacions de recolzament mutu, que es desprenen de la seva formació específica.

El nou paradigma educatiu requereix considerar els professionals de l’educació especial i altres amb menor presència a l’escola ( logopedes, psicòlegs, etc), com a professionals del canvi educatiu que col·laboren amb els altres docents en la recerca de solucions als problemes que planteja atendre la diversitat a l’aula. Però serà només a partir del respecte i de l’acceptació, que especialista i tutor compartiran un clima de col·laboració i creativitat i un sentiment de recolzament per part del docent que porta el grup.

La qüestió és que tutor i especialista complementin per avançar i generar coneixements compartits i propostes cada vegada més diversificades i inclusives.

Els professionals de recolzament, han de desenvolupar, juntament amb les capacitats per a la col·laboració, altres capacitats i estratègies per afavorir el canvi. Entre elles està la capacitat d’adaptació i flexibilitat metodològica, habilitats relacionals , capacitat analítica de les situacions de relació, capacitat d’assessorament i de planificació i coneixements de processos educatius inherents a l’educació especial.

L’objectiu de qualsevol intervenció és capacitar els educadors i generar coneixement compartit per afavorir una implicació dels docents en la millora de les situacions d’ensenyança perquè tots els alumnes puguin participar i aprendre.

Al treball de col·laboració, son claus les comunicacions i les relacions que donen en situacions quotidianes de la convivència escolar dels mestres.

6. Col·laboració i planificació

La planificació ha de tenir en compte a tot el grup, valorant les necessitats i adaptacions que caldrà fer per garantir que tots els alumnes puguin participar amb diferents graus d’exigències i ajudes. Aquesta ha de concretar:

  • – Objectius prioritaris.
  • – Organització dels espais i els grups.
  • – Organització dels nens a l’aula.
  • – Model relacional i comunicatiu que volem potenciar en el treball d’aula.
  • – Preparació, distribució i adaptació de materials i tasques.
  • – Criteris d’avaluació .

7. Colaboració i comunicacions al llarg de l’activitat

A l’aula, la comunicació dels professors comentant aspectes dels alumnes concrets , promou el coneixement més contrastat dels mateixos. En aquests moments, el tacte en l’ensenyança és crucial: és molt important positivar tots els comentaris, tant entre docents com amb els alumnes (recolzant la seva motivació). Són oportunitats molt valuoses per veure i comentar com aprenen els alumnes i treure conclusions entorn a estratègies que veiem que afavoreixen el seu procés d’aprenentatge i participació.

8. Col.laboració i avaluació

La valoració conjunta de les sessions compartides a l’aula, tant en aspectes relacionats amb el procés d’ensenyament-aprenentatge com en l’aspecte relacional entre docents, aporta una oportunitat de millora molt valuosa a molts nivells. El fet de reconèixer altres mirades pot aportar canvis molt enriquidors

En definitiva, per construir aules inclusives , és necessari crear dinàmiques de col·laboració entre docents, per tal que s’impliquin en el projecte d’inclusió de tots els alumnes i puguin participar-hi, sigui quina sigui quina sigui la seva àrea de coneixement.

Jordi Bermúdez Martos

………………………………………….


Ressenya del llibre La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado (CAPÍTOL V: El trabajo colaborativo entre el profesorado como estrategia para la inclusión).(Climent Giné)

………………………….