El treball col.laboratiu entre docents com a estratègia per a la inclusió

Després de sis anys de compartir aula amb diferents mestres, he arribat a la conclusió que l’enriquiment que comporta la codocència va molt més enllà de l’esperat. En un inici, fa cert respecte cedir el teu lloc com a mestre únic a l’aula per compartir amb altres companys absolutament tot el que fa al disseny i implementació didàctica. He après moltíssim dels companys i companyes, he crescut com a docent i com a persona gràcies a ells, i de tot plegat crec que se n’han veneficiat els i les alumnes, que són els i les veritables protagonistes.

És per això, que ara pren més sentit que mai un article que vaig escriure al novembre del 2011 com a ressenya del llibre “Educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado” del professor Climent Giné. El torno a compartir en aquest blog, esperant que alguns dels docents que ja fan docència compartida s’hi sentin reflectits, i animant a les escoles que encara no ho fan a que ho posin en pràctica:

………………………….

El treball col.laboratiu entre docents com a estratègia per a la inclusió

(Article escrit el 19 de novembre de 2011, publicat a “Edutictac.com“)

1. Col.laboració, inclusió i especialització

L’educació inclusiva a les aules, requereix canvis metodològics importants. Actualment , hi ha factors que són especialment contraproduents pel canvi:

  • – L’especialització dels docents: que provoca delegació i fragmentació en el cos docent.
  • – El concepte que es té d’homogeneïtat en els grups d’alumnes: que exclou a aquells alumnes que no poden seguir el ritme.

La por a la diferència i la desconeixença d’una situació no habitual, provoca incomoditat i fa que gestionin les diferències sabers especialitzats paral·lels a la docència, que orienten la mirada molt centrada en la discapacitat i les dificultats, per sobre de les potencialitats inherents a tota persona.

S’ha de mirar les coses que uneixen els nens diferents entre ells per sobre de les receptes de tractament davant d’una diferència, per tal de:

  • – Estimular la curiositat.
  • – Incitar a l’apropament sense prejudicis.
  • – Afavorir la confiança en la pròpia capacitat dels docents per conèixer-los i educar-los amb els altres.

S’han de superar les perspectives centrades en l’individu per atendre a la capacitat de canvi dels sistemes els centres i els grups de professors, que són els autèntics generadors i sustentadors dels canvis educatius vers metodologies inclusives.

2. Flexibilitzant les fronteres entre els diferents professionals

La fragmentació i l’especialització fa que els docents esdevinguin dependents, creant inseguretat a l’hora d’educar alumnes “especials”. Reprimeix el seu sentit comú que els faria intervenir amb normalitat davant determinats comportaments disfuncionals a l’aula.

La utilitat del coneixement especialitzat radica en la col·laboració dels docents directament implicats amb els alumnes , amb la idea de generar estratègies i procediments que afavoreixi que tots els docents puguin acollir i educar a aquests alumnes “especials” juntament amb els altres. Aquesta col·laboració ha de fomentar el recolzament entre docents i potenciar la seva autonomia professional.

3. Col·laboració, organització i clima relacional

Les cultures que accepten la diversitat dels docents, es fonamenten en valors com el respecte, el compromís mutu i la solidaritat, amb una curiositat i interès latent vers les idees i coneixements dels altres. En aquestes cultures trobem, a més, trets molt característics:

  • – Relacions i comunicacions positives entre els docents.
  • – Actituds proactives que afavoreixen les relacions i la col.laboració en benefici de l’escola.
  • – Acceptació de les conflictes com oportunitats per créixer i contrastar punts de vista.
  • – Negociació constant en ambients de col·laboració i treball independents.

Però per aconseguir aquesta situació al centre escolar, calen determinades condicions de base:

  • – Un equip directiu amb implicació .
  • – Uns docents amb autoestima i confiança.
  • – Formació permanent per a la millora.
  • – Acceptació de les diferències personals i professionals.
  • – Contemplar currículums que tinguin en compte el respecte, l’empatia i la solidaritat entre alumnes i entre docents.
  • – Reconèixer i reparar les experiències d’exclusió i rebuig.

El centre ha procurar moments en els que es parla d’inclusió, i els docents analitzen les seves pràctiques per fer un seguiment del funcionament pedagògic i didàctic que estan portant a terme. Aquests espais de col·laboració entre docents fomenten el recolzament mutu i desenvolupa relacions significatives.

En definitiva, desenvolupar noves estructures escolars en les que els docents treballin eficaçment com a comunitat, dintre de cultures cooperatives d’aprenentatge en comú que es dinamitzen per millorar,requereix implicació i lideratge efectiu de l’equip directiu, introduint millores a nivell organitzatiu, a nivell relacional i en les polítiques de formació.

4. Dos professors a l’aula

És una pràctica relativament senzilla que afavoreix radicalment la inclusió i la col.laboració en el centre. A més , aquesta estratègia és un bon instrument per a la millora i el canvi educatiu, perquè permet emfatitzar els aspectes més rellevants i reals, el que succeeix a l’alula:

  • – Les relacions.
  • – els conflictes.
  • – L’eficàcia de les ajudes.
  • – La posada en comú de situacions d’ensenyança i alternatives de millora per atendre a la diversitat.

Les capacitats i actituds que recolzen la col.laboració positiva a l’aula entre dos docents son:

  • – Bilateralitat. Complementarietat. Autonomia.
  • – Corresponsabilitat.
  • – Actitud proactiva.
  • – Reconeixement de l’altre.
  • – Respecte i autonomia. Acceptació.
  • – Empatia i confiança.
  • – Indagació i creativitat.

També són molt importants les comunicacions que generin climes relacionals i de col·laboració positius:

  • – Expressar reconeixement.
  • – Agrair l’ajuda rebuda.
  • – Expressar el propi malestar sense ferir l’altre.
  • – Parlar dels problemes que han sorgit en el treball compartit.
  • – Davant d’un conflicte relacional, anteposar la recerca de solucions davant la de culpables.
  • – Gestionar les diferències comprensivament vers punt de trobada dels punts de vista.
  • – Positivar les converses parlant sempre en positiu i cercant millores possibles.

5. Quan el professor especialitzat entra a l’aula

Els professionals especialitzats que fan recolzament a l’aula, tenen una responsabilitat afegida en la relació amb la inclusió i la col·laboració, donat que se’ls reconeix:

  • – Major sensibilitat per a la tolerància i per generar relacions constructives i propostes de canvi possibles amb acompanyament.
  • – Major capacitat de generar complicitat entre docents.
  • – Valors, actituds i habilitats per crear climes de col·laboració i afavorir la construcció de relacions de recolzament mutu, que es desprenen de la seva formació específica.

El nou paradigma educatiu requereix considerar els professionals de l’educació especial i altres amb menor presència a l’escola ( logopedes, psicòlegs, etc), com a professionals del canvi educatiu que col·laboren amb els altres docents en la recerca de solucions als problemes que planteja atendre la diversitat a l’aula. Però serà només a partir del respecte i de l’acceptació, que especialista i tutor compartiran un clima de col·laboració i creativitat i un sentiment de recolzament per part del docent que porta el grup.

La qüestió és que tutor i especialista complementin per avançar i generar coneixements compartits i propostes cada vegada més diversificades i inclusives.

Els professionals de recolzament, han de desenvolupar, juntament amb les capacitats per a la col·laboració, altres capacitats i estratègies per afavorir el canvi. Entre elles està la capacitat d’adaptació i flexibilitat metodològica, habilitats relacionals , capacitat analítica de les situacions de relació, capacitat d’assessorament i de planificació i coneixements de processos educatius inherents a l’educació especial.

L’objectiu de qualsevol intervenció és capacitar els educadors i generar coneixement compartit per afavorir una implicació dels docents en la millora de les situacions d’ensenyança perquè tots els alumnes puguin participar i aprendre.

Al treball de col·laboració, son claus les comunicacions i les relacions que donen en situacions quotidianes de la convivència escolar dels mestres.

6. Col·laboració i planificació

La planificació ha de tenir en compte a tot el grup, valorant les necessitats i adaptacions que caldrà fer per garantir que tots els alumnes puguin participar amb diferents graus d’exigències i ajudes. Aquesta ha de concretar:

  • – Objectius prioritaris.
  • – Organització dels espais i els grups.
  • – Organització dels nens a l’aula.
  • – Model relacional i comunicatiu que volem potenciar en el treball d’aula.
  • – Preparació, distribució i adaptació de materials i tasques.
  • – Criteris d’avaluació .

7. Colaboració i comunicacions al llarg de l’activitat

A l’aula, la comunicació dels professors comentant aspectes dels alumnes concrets , promou el coneixement més contrastat dels mateixos. En aquests moments, el tacte en l’ensenyança és crucial: és molt important positivar tots els comentaris, tant entre docents com amb els alumnes (recolzant la seva motivació). Són oportunitats molt valuoses per veure i comentar com aprenen els alumnes i treure conclusions entorn a estratègies que veiem que afavoreixen el seu procés d’aprenentatge i participació.

8. Col.laboració i avaluació

La valoració conjunta de les sessions compartides a l’aula, tant en aspectes relacionats amb el procés d’ensenyament-aprenentatge com en l’aspecte relacional entre docents, aporta una oportunitat de millora molt valuosa a molts nivells. El fet de reconèixer altres mirades pot aportar canvis molt enriquidors

En definitiva, per construir aules inclusives , és necessari crear dinàmiques de col·laboració entre docents, per tal que s’impliquin en el projecte d’inclusió de tots els alumnes i puguin participar-hi, sigui quina sigui quina sigui la seva àrea de coneixement.

Jordi Bermúdez Martos

………………………………………….


Ressenya del llibre La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado (CAPÍTOL V: El trabajo colaborativo entre el profesorado como estrategia para la inclusión).(Climent Giné)

………………………….

Proposta didàctica multinivell de matemàtiques per alumnes amb AACC: “suma els 100 primers números”

Aquest problema matemàtic pot induir els alumnes a resoldre’l amb diferents nivells d’aprofundiment:

El sumatori dels 100 primers nombres naturals es pot fer de diferents maneres:

1) La més bàsica, complexa i llarga, seria anar sumant els números consecutivament. És a dir: 1+2+3+4+5……+99+100. Aquesta tasca es pot fer manualment, la qual cosa és llarga i una pèdua de temps per una nen amb AACC que ho trobaria repetitiu, avorrit, i segurament no arribaria al resultat.

2) Si es deixa llibertat per fer el càlcul, el nen/a pot recolzarse en les noves tecnologies i aplicar el sumatori amb una fórmula d’un full de càlcul, amb la qual cosa, arribaria al resultat en qüestió de segons.

3) Si la consigna és fer-ho sense suport tecnològic, una ment creativa amb potencial lògico-matemàtic alt, podria fer associacions en grups dels números de l’1 a100 amb valor sumatori igual, i multiplicar el número de conjunts de números pel valor que sumen aquests en cada grup. Per exemple:

A) Si agrupem els números per parelles, el primer amb l’últim, el segon amb el penúltim, el tercer amb l’antepenúltim, etc…, obtenim:

(1+100)…(2+99)…(3+98)…   fins que arribem al (50+51).

Tot plegat, haurem fet 50 parelles de números, cadascuna de les quals suma 101. Aplicant la propietat distributiva, obtindrem el sumatori total multiplicant el valor de cada parella (101) per les 50 parelles obtingudes:   

              101×50=5050

B) Pel mateix raonament, podríem agrupar els números de 4 en 4 (perquè 100 és múltiple de 4) agafant els dos primers i els dos últims de la mateixa manera, és a dir:   (1+2+99+100)…..(3+4+97+98)…i així successivament fins arribar al (49+50+51+52). Tot plegat, tindrem 25 grups de números, cadascun dels quals suma “202”. Pel mateix raonament, podem obtenir el resultat del sumatori total:

             202×25=5050

C) El mateix procés es pot fer amb associacions de números en grups d’una quantitat submúltiple de 100.

Conclusió: Aquesta manera de resoldre el sumatori es pot induir en una proposta didàctica oberta, amb indicadors que puguin orientar la mirada a una resolució més creativa que la simple suma, i que permeti que alumnes puguin resoldre-la a diferents nivells en funció del seu potencial i els permeti connectar la comprensió del sentit numèric amb les propietats de les operacions matemàtiques de la suma i la multiplicació

Generador de fitxes de cal.ligrafia amb lletra lligada

Eina que permet crear plantilles de cal·ligrafia per a que la copiin els alumnes. Es pot introduir el text o paraules que es vulguin treballar en aquell moment (nom dels nens i nens, dies de la setmana, dites dels mesos, vocabulari específic, etc.)
Es pot triar la pauta montessori, línia simple o quadrícula i, a més, es pot utilitzar diferents tipus de lletres (MeMima, Massallera, MamutP). Fins i tot, es tria el número de línies per copiar.

ENLLAÇ

(Font: Blog “QUI BUSCA, TROBA!“)

Combinació de correspondència en documents de Google Drive

AUTOCRAT és un complement de Google Drive que permet escriure correus amb diferents camps personalitzats, agafant les dades d’un full de càlcul. Fàcil i intuItiu, amb possibilitats de filtres i personalitzacions (algunes en fase Beta). El resultat pot incloure una comunicació estándard amb el nom, cognoms, notes i altres informacions personalitzades (similar a la combinació de correspondència de Microsoft Word.

Tutorial

FONT:  @balbinof  (enllaç al tuit)

WORDWALL, creació fàcil d’activitats interactives i imprimibles per l’aula

Creació d’aplicacions imprimibles i interactives online.

Wordwall pot usar-se per crear activitats tant interactives com imprimibles. La majoria de les  plantilles estan disponibles en versió interactiva i per imprimir.

Els Interactius es reprodueixen en qualsevol dispositiu amb navegador web, com un ordinador, tauleta, telèfon o pissarra interactiva. Els estudiants poden jugar individualment o guiats pel professor, alternant a el front de la classe.

Els imprimibles poden imprimir directament o descarregar-se com a arxiu PDF. Es poden utilitzar com a activitats per acompanyar un interactiu o com activitats independents.

EL MILLOR: la facilitat en la creació de materials i l’el.legància dels gràfics de les interfícies resultants.

JITSI MEET. Fantàstica alternativa del programari lliure per videoconferències.

L’aplicació Jitsi Meet  és una opció fantàstica per fer videoconferències en l’àmbit privat i educatiu.

És un servei de codi obert gratuït, molt fàcil dùtilitzar inclús sense registre, sense límit de temps ni usuaris, i amb opcions similars a altres plataformes com Zoom, Google Meet, Skipe, etc.Descripció:

  • És un servei de videotrucades grupals sense límit d’usuaris, amb interfície molt atractiva i configurable que ens permet utilitzar-la fins i tot sense registre.
  • És completament gratuïta.
  • No té limitació de temps de connexió ni de número d’usuaris.
  • Té algunes opcions molt interessants:
      1. Et dóna tres opcions de participació: compartir escriptori, aixecar la mà per demanar torn de paraula, obrir el xat de text.
      2. Pots activar i desactivar micròfon, càmera i tancar el xat.
      3. Tres icones que serveixen per canviar la visió a pantalla complerta, obtenir informació de l’enllaç i número de reunió, obtenir la contrassenya i un botó de tres punts que obra la resta d’opcions.
      4. Pots veure la qualitat de la càmera i configurar un nom d’usuari personalitzat fent clic a “m2”

Més informació:

Jiitsi.org (informació de desenvolupament del programari lliure)

Tutorial:

 

 

Conte per treballar la resiliència: “Howard”

HOWARD

Adaptació del conte Howard, de’n James Stevenson, que explica la història d’un ànec que, tot i la mala fortuna, entoma les situacions amb actitud positiva i alegre.

És una història que ens pot ajudar a treballar la resiliència amb els infants.

Recomano dues manera d’utilitzar aquest recurs:

  • Per una classe telemàtica, passem en una pantalla compartida la presentació i anem explicant el conte nosaltres.
  • Inserim les imatges en un vídeo i afegim la veu en off explicant el conte, adequan el text a cadascuna de les imatges.

Aquí us deixo la presentació i el text del conte referent a cada diapositiva per tal de poder passar les imatges de la història explicant el conte amb la veu en “off”.

Presentació   ,     Text del conte

Conte: El WC del pastor

El   WC   DEL  PASTOR

En cierta ocasión una familia inglesa, pasaba unas vacaciones en Escocia, y en uno de sus paseos, observaron una casita de campo que de inmediato les pareció cautivadora para su próximo verano.

Indagaron quien era el dueño de ella, y resulto ser un pastor protestante, al que se dirigieron para que les mostrase la finca.

El propietario se la mostró. Tanto por su comodidad como por su situación fue del agrado de la familia, la que se quedo comprometida a tomarla en alquiler para su próximo verano.

De regreso a Londres, repasaron detalle por detalle cada habitación y de pronto la esposa recordó no haber visto el W.C. Dado lo prácticos que son los ingleses, decidió escribir al pastor, preguntándole por ello en los siguientes términos.

«Estimado Pastor, soy miembro de la familia, que hace unos días visito su finca con deseos de alquilarla para nuestras próximas vacaciones y como omitimos enterarnos de un detalle, ruego nos indique mas o menos donde queda el W.C.» Finalizo la carta como es de rigor, y se la envió al pastor. Al recibirla el pastor, que desconocía la abreviatura de W.C., creyendo que se trataba de una Capilla a su cuidado, que se llamaba, White Chapel, contestó a la señora en la siguiente forma:

«Estimada señora: Tengo el agrado de indicarle que el lugar al que Vd. se refiere, queda solo a 12 Km. de la casa, lo cual es molesto, sobre todo si se tiene costumbre de acudir con frecuencia; para facilitarlo y con el fin de aprovechar el viaje y la estancia algunas personas llevan la comida y permanecen allí todo el día. Algunos viajan a pie y otros en trenes con la esperanza de llegar puntuales. La primera vez hay que esperarles: ya saben lo molesto que es llegar nuevos a un sitio, que todo el mundo te clave la mirada, por llegar tarde; y lo peor sería que se perdieran por el camino.

La entrada se reconoce por las imponentes escaleras y una única puerta característica, adornada por los símbolos habituales. A la entrada se les da un papel a cada uno. Hay veces que no llega para todos: es entonces cuando los fieles deben compartirlo con su compañero de al lado. Debemos siempre recordar a más de uno que no deben llevárselo a casa, puesto que usamos los mismos papeles en todas las ceremonias del mes.

El lugar es amplio y tiene grandes espacios y jardines. Las vistas son preciosas. Hay sitio para 400 personas sentadas y 100 de pie. Los asientos, reservables para VIPs, están forrados de terciopelo púrpura. El lugar tiene aire acondicionado para evitar sofocaciones. Aunque hace falta cierto esfuerzo para participar en este servicio, soy testigo presencial durante 30 años de que éste ha ayudado a muchos feligreses en su vida diaria.

Los niños se sientan juntos y cantan a coro, haciendo diferentes voces. Todo lo
depositado allí, se usa para dar de comer a los pobres del Comedor Social.

El año pasado, debido al número creciente de participantes en el servicio tuvimos que contratar un servicio de limpieza. Son expertos y eficientes y en un cortísimo espacio de tiempo limpian la suciedad con la máxima satisfacción de los feligreses.

Se recomienda llegar temprano para reservar asiento. Mi vecina, por no hacerlo así, hace unos años, tuvo que soportar todo el acto de pie y desde entonces no viene al servicio.

Hay fotógrafos especiales que toman fotografías en diversas posiciones las cuales serán publicadas en el diario de la ciudad, en la sección VIDA SOCIAL, así el publico podrá reconocer a las altas personalidades en actos tan saludables como éste».

Así terminó la carta. Los Ingleses al recibirla estuvieron a punto de desmayarse a pesar de toda su flema y decidieron cambiar de lugar de veraneo.

AUTOR: anònim